* Per una equivocació aquesta entrada la vaig posar a un apartat de comentaris i no d'entrades. Ara vols la presente com a entrada perqué sé que en l'apartat de comentaris passarà d'esapercebuda.
Després d'haver estar pensant amb quin tema començar el bloc, avui 3 de Novembre en acabar de llegir l'article de Christian Salmon, "Vivimos en la gran mentida",i el de Javier Marías, "Todos presa de las ficciones", m'he decidit a escriure.
Els dos articles m'han fet reflexionar i plantejar-me dues qüestions: estem permitint, com si estiguerem en off o en coma, la manipulació i control de les nostres vides per part dels polítics i la societat en general? O ,és que estic equivocada i nosaltres mateixos també participem en aquesta realitat de mentira?
La veritat és que no sé que pensar ben bé, si decantar-me per una o altra qüestió. Però, si algú em preguntés, diría que hi participem i permitim la mentida que es crea de la realitat en la que vivim.Algú podría demanar-me un bon raonament d'aquesta contestació i crec que el tinc. Podríem dir que deixem que ens manipulen i ens controlen la nostra opinió , al mateix temps, que nosaltres ho fem amb els altres de continuu.
M'agradaría que algú em donarà la seva opinió arrel del tema, ja que aquesta és la meva opinió i com a ésser humà puc estar equivocant-me.
Moltes gràcies
3 de noviembre de 2008 4:01
Abans que algú comenti la meva entrada, voldria fer un aclariment per completar-la.Amb el que he exposat, vull deixar clar que part de la nostra vida i realitat es troba en un cercle viciós on la mentida no sols es creada pels altres (polítics, medis de comunicació...),sinó també per nosaltres.
És a dir, en moltes situacions tots mentim per traure beneficis, ja siguen socials, personals, econòmics,etc.I és per aquest motiu que pense, que no sols vivim en una mentida, sinó que també ella viu en nosaltres.
M'agradaría que aquesta afirmació no portarà ningú a pensaments extrems, ja que no estic diguent que la nostra vida sols es fonamente en mentires, sinó que molts aspectes de la mateixa sí que ho estan.
3 de noviembre de 2008 8:53
viernes, 14 de noviembre de 2008
jueves, 13 de noviembre de 2008
AIRE NEGRE
El primer llibre que he llegit ha sigut Aire Negre , d’ Agustí Fernàndez Paz. He elegit aquest llibre perquè l’any passat vaig llegir un altre d’aquest autor que em va agradar molt, nomenat Passadissos d’Ombra .Abans d’entrar a comentar-lo m’agradaria donar una breu referència sobre l’autor .
AGUSTÍN FERNÁNDEZ PAZ
Agustín Fernández Paz va nàixer el 29 de maig de 1947 en Vilalba (Lugo). És perit industrial mecànic, mestre d'ensenyament primari, llicenciat en Ciències de l'Educació i diplomat en Llengua Gallega
En l'any 2001, els ajuntaments de la Terra Chá li van dedicar el Dia de les Lletres Chairegues. En el 2004, va rebre el Premi Irmandade del Llibre, otorgat per la Federació de Llibreters, al millor autor de l'any 2003.
En l'actualitat és professor d'ensenyament secundari (Llengua i Literatura Gallegues) en l'IES “Os Rosais 2", de Vigo. Pertany als col·lectius pedagògics Avantar i Nova Escola Galega, dels quals va ser cofundador. També és crític de literatura infantil i juvenil i de còmics; i codirigeix la col·lecció "Merlín" de Edicións Xerais.
Les seues obres més destacades són:
Cartes d’hivern (Premi Ranyolas de l’any 1995 al millor llibre editat. Finalista del Premi Protagonista Jove en 1998)
Les flors radioactives (Premi Merlín de Literatura Infantil, 1989)
Aire negre (Llista d’Honor del IBBY en l’any 2001. Inclós en The White Ravens 2001 de la Internationale Jugenbibliotehk de Munich. L’edició catalana va obtindre el Premi Protagonista Jove en el 2001)
Un tren carregat de misteris (Premi Lecturas 2003, de GALIX)
AIRE NEGRE
El llibre conta la història de la jove periodista Laura Novo,ingressada a un psiquiàtric per una neurosi, que amb l’ajuda d’un iniciat psiquiatra, Víctor, trobarà que el seu estat ha estat provocat per una llegenda o superstició.
Al llarg de la història i en totes les civilitzacions, en algunes més que en altres,han existit i han tingut importància els mites,les llegendes i les supersticions ( bruixes, dimonis, llops, l’home del sac, aparicions de Fàtima, ovnis....). Creences que han generat la por, l’angoixa, el sofriment i, en determinades societats, enfermetats i realitats virtuals o imaginaries.
A dia de hui, l’existència d’aquestes creences en algunes societats és molt ferma i sense anar molt lluny, nosaltres mateixa podem afirmar que alguna volta ens hem vist contagiats per açò.
Però, el fonamental seria reflexionar en relació a dos qüestions : És possible que la ment tinga tant poder per fer creure’ns altres realitats i a voltes fer caure’ns en una malaltia mental? O pel contrari, aquestes realitats paral·leles, fonamentades en llegendes i supersticions, són reals??
La resposta per a molts i per a nosaltres sería que la ment és la que ho provoca, però per a molts queda un petit dubte: és possible que hi haja un altra realitat que s’ignora o no es vol veure pel nostre bé? Per què??
M’agradaria que algú donarà la seva opinió arrel d’aquesta reflexió que propose. Gràcies per llegir l’entrada, espere les vostres opinions.
AGUSTÍN FERNÁNDEZ PAZ
Agustín Fernández Paz va nàixer el 29 de maig de 1947 en Vilalba (Lugo). És perit industrial mecànic, mestre d'ensenyament primari, llicenciat en Ciències de l'Educació i diplomat en Llengua Gallega
En l'any 2001, els ajuntaments de la Terra Chá li van dedicar el Dia de les Lletres Chairegues. En el 2004, va rebre el Premi Irmandade del Llibre, otorgat per la Federació de Llibreters, al millor autor de l'any 2003.
En l'actualitat és professor d'ensenyament secundari (Llengua i Literatura Gallegues) en l'IES “Os Rosais 2", de Vigo. Pertany als col·lectius pedagògics Avantar i Nova Escola Galega, dels quals va ser cofundador. També és crític de literatura infantil i juvenil i de còmics; i codirigeix la col·lecció "Merlín" de Edicións Xerais.
Les seues obres més destacades són:
Cartes d’hivern (Premi Ranyolas de l’any 1995 al millor llibre editat. Finalista del Premi Protagonista Jove en 1998)
Les flors radioactives (Premi Merlín de Literatura Infantil, 1989)
Aire negre (Llista d’Honor del IBBY en l’any 2001. Inclós en The White Ravens 2001 de la Internationale Jugenbibliotehk de Munich. L’edició catalana va obtindre el Premi Protagonista Jove en el 2001)
Un tren carregat de misteris (Premi Lecturas 2003, de GALIX)
AIRE NEGRE
El llibre conta la història de la jove periodista Laura Novo,ingressada a un psiquiàtric per una neurosi, que amb l’ajuda d’un iniciat psiquiatra, Víctor, trobarà que el seu estat ha estat provocat per una llegenda o superstició.
Al llarg de la història i en totes les civilitzacions, en algunes més que en altres,han existit i han tingut importància els mites,les llegendes i les supersticions ( bruixes, dimonis, llops, l’home del sac, aparicions de Fàtima, ovnis....). Creences que han generat la por, l’angoixa, el sofriment i, en determinades societats, enfermetats i realitats virtuals o imaginaries.
A dia de hui, l’existència d’aquestes creences en algunes societats és molt ferma i sense anar molt lluny, nosaltres mateixa podem afirmar que alguna volta ens hem vist contagiats per açò.
Però, el fonamental seria reflexionar en relació a dos qüestions : És possible que la ment tinga tant poder per fer creure’ns altres realitats i a voltes fer caure’ns en una malaltia mental? O pel contrari, aquestes realitats paral·leles, fonamentades en llegendes i supersticions, són reals??
La resposta per a molts i per a nosaltres sería que la ment és la que ho provoca, però per a molts queda un petit dubte: és possible que hi haja un altra realitat que s’ignora o no es vol veure pel nostre bé? Per què??
M’agradaria que algú donarà la seva opinió arrel d’aquesta reflexió que propose. Gràcies per llegir l’entrada, espere les vostres opinions.
lunes, 10 de noviembre de 2008
En educació, cap arrere com els carrancs...
Un altra volta el nostre sistema educatiu ha fet malbé l'ensenyament i en aquest cas li ha tocat a l'ensenyament dels idiomes. El nou pla que aquest any s'ha posat en marxa a totes les escoles d'idiomes de la Comunitat Valenciana ha sigut el detonant.
Abans, la duració de l'ensenyament d'un idioma, és a dir la consecució del nivell superior, era d'uns cinc anys. Constava dels següents cursos i nivells
- Primer i Segon ( Nivell Bàsic)
- Tercer ( Nivell Intermedi)
- Quart i quint ( Nivell Superior)
Ara amb el nou pla s'ha allargat un any més aquest període en tots els idiomes per a facilitar la equiparació dels títols i la inserció dels treballadors en els països europeus:
- Nivell Bàsic ú i dos
- Nivell intermedi ú i dos
- Nivell superior ú i dos
Però, aquesta modificació ,mal defesa pel nostre ministeri d'educació davant els altres països europeus ,ha produit que els estudiants d'idiomes hajen perdut nivell en els títols. És a dir, abans quan ú acabava el nivell superior se li donava un títol amb un nivell de C1 i, avui aquest nivell ha baixat a un B1.
Per a molta gent açó pot ser una aspecte insignificant, però per a un estudiant d'idiomes és una mala passada. Significa la pèrdua de nivellatge per poder anar a treballar o estudiar a la resta dels països europeus. I , a més a més , la consecució del nivell C1 per part d'un estudiant, si es vol obtindre, deurà ser a escoles privades on el pagament del mateix és elevat.
Abans, la duració de l'ensenyament d'un idioma, és a dir la consecució del nivell superior, era d'uns cinc anys. Constava dels següents cursos i nivells
- Primer i Segon ( Nivell Bàsic)
- Tercer ( Nivell Intermedi)
- Quart i quint ( Nivell Superior)
Ara amb el nou pla s'ha allargat un any més aquest període en tots els idiomes per a facilitar la equiparació dels títols i la inserció dels treballadors en els països europeus:
- Nivell Bàsic ú i dos
- Nivell intermedi ú i dos
- Nivell superior ú i dos
Però, aquesta modificació ,mal defesa pel nostre ministeri d'educació davant els altres països europeus ,ha produit que els estudiants d'idiomes hajen perdut nivell en els títols. És a dir, abans quan ú acabava el nivell superior se li donava un títol amb un nivell de C1 i, avui aquest nivell ha baixat a un B1.
Per a molta gent açó pot ser una aspecte insignificant, però per a un estudiant d'idiomes és una mala passada. Significa la pèrdua de nivellatge per poder anar a treballar o estudiar a la resta dels països europeus. I , a més a més , la consecució del nivell C1 per part d'un estudiant, si es vol obtindre, deurà ser a escoles privades on el pagament del mateix és elevat.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
