EL LLIBRE DE LES BRANDÀLIES

Àngels Gregori

Àngels Gregori va nàixer a Oliva ( La Safor) el 14 de Gener de l’any 1985 i va estudiar Teoria de la Literatura a Barcelona, on també resideix.

Aquesta poeta es va donar a conèixer en el món de la literatura amb Bambolines, llibre que va merèixer el Premi Amadeu Oller, per a joves poetes inèdits l’any 2003. Ha estat inclosa en diverses antologies poètiques, com Los versos de los acróbatas (Mèxic, 2005) o Joves Poetes Catalans (València, 2004).

Actualment participa en festivals de poesia de diferents territoris, organitza cicles poètics i el Festival de Poesia d’Oliva.

Encara que és una poetessa molt jove, ja ha rebut uns quants premis d’entre els que vull destacar:

- Premi Amadeu Oller, per a joves poetes inèdits l’any 2003 amb l’obra Bambolines.
- El XLV Premi de Poesia Ausiàs March ( 2007) amb l’obra El Llibre de les Brandàlies.

Els seus referents en l'univers de la poesia comencen per Francisco Brines,que a part d'un gran poeta és per a ella un bon amic, passant per Pablo Neruda, Baudelaire i Rimbaud.

Molts altres escriptors l’han elogiada, com per exemple l'escriptor Josep Piera, que va dir d'ella que és una “gran poetessa jove" i va remarcar que s'havia quedat admirat per les imatges que utilitzava i la desvergonya lírica que emana de la joventut. "És una poesia que arriba. Joves com Àngels Gregori saben el que és la poesia". El seu estil, segons l'expert, és atrevit, valent, modern, amb una gran frescor i ingenuïtat. "És una veu nova i per això hem apostat per ella. És un llibre rodó que conta amb poemes breus, llargs, etcètera. A més, demostra que posseeix diversos registres".


El llibre de les Brandàlies

Aquest llibre és un poemari que està ple de sentiments d'ànsia, nostàlgia i dolor del trànsit de l’adolescencia cap a la maduresa a través de dues geografíes: Barcelona, on ara resideix l’autora pels seus estudis , així com les sensacions que recorda d'Oliva, el poble on ella va nàixer. L’autora a través de la poesia expressa de manera admirable les diferències geogràfiques: la quotidianitat del poble contra l'efervescència i la soledat de la gran ciutat.

La gran majoria dels poemes del llibre contenen un sentiment de pèrdua i de fugacitat del temps. Hi ha un sentir de nostàlgia que embolica a la creadora en moltes ocasions i, a més a més, el llibre ofereix molta biografía d’ella , on clarament es distingeix la veu d'una dona jove.

A molts de nosaltres, i jo la primera, ens ha passat el mateix. Hem anat a un altre poble o ciutat per estudiar o treballar, i també ens hem sentit sols i immersos en un món estressant que no té fre i en el que trobes a faltar el teu poble, la teua família, els amics, les costums i rutines diaries,etc. En el llibre queda plasmat el sentir de part de la joventut que hui en dia es troba en la mateixa situació.

Pel que fa al nom del llibre,El llibre de les Brandàlies, l’autora el va inventar per a designar una mica que no té significat. Per a aquesta poetessa, “el poeta es pot permetre el luxe d'inventar, posar el títol a un llibre encara que no signifique gens, cosa que molts poetes han fet".

*El llibre el vaig elegir a la biblioteca del meu poble, Gandía. Va ser a la setmana literària en valencià que la regidoria de cultura i les diverses biblioteques municipals havien organitzat. Vaig fer una primera ullada i me`l vaig endur de seguida.
Mentre llegia l’obra, va haver dos dels poemes que em van impactar. Aquests plasmaven alguns dels sentiments que jo alguna volta havia tingut , i em sentia reflectida en ells. Són: “Ciutats” i “ Seguiré complint anys”.

CIUTATS

Si dic ciutats,
diré Londres i Berlín, Verona i París,
i dire Gandia i Cannes i Buenos Aires.
diré Nàpols i Budapest, Praga i Istambul,
i diré l´agost a Cadaqués i un octubre a la Toscana.
Si dic ciutats,
diré un amor en cada cantonada,
diré un record que no vol despenjar-se,
diré places i sols en diferents cels
i nits d´estiu que s´escapen pels vidres de la finestra.
Si dic ciutats,
diré els llocs on m´han de buscar
si em perd i coste de trobar.
Si dic ciutats comprendràs que,
Algunes voltes, fugir
també vol dir no voler-se´n anar.

I Italia és una dona.


Seguiré complint anys

Seguiré complint anys
com qui demana una copa
i la pren ben de pressa,
perquè sé que el temps
igual que el gel,
es fondrà aviat.
I si tinc la pell verda
és perquè,
com la fruita collida d’hora
encara estic un poc tendra.

HERO (de Zhang Yimou)

Cada volta és més evident que la moda del cine oriental no és una moda breu, sinó un procés d’exportació i aproximació de la cultura i mentalitat oriental a la occidental.

La curiositat que suposa la cinematografia oriental ve donada per la fascinació, la bellesa i el misteri que inspira una cultura tan desconeguda, ja que el espectador occidental no pot entendre moltes voltes el context de les històries o la forma d’actuar dels personatges. Tot açò es contraresta amb les bellíssimes imatges que se’ns mostren, quedant alguns enigmes del argument en un segon pla. A més a més, a poc a poc el públic va interessant-se per la cultura oriental ( geisha, samuràis, bushido..)

Hero, conta la llegenda popular de la creació i unificació de Xina per mig d’una sèrie de lluites d’espases i una romàntica història d’amor a tres bandes. El director utilitza aquest tipus de gènere per captar l’atenció del públic occidental.

La història ens situa en el naixement de Xina com a nació. En aquells moments el país asiàtic no existia com a tal, sent un gran territori ocupat per set regnes: Qin, Han, Zhao, Yan, Wei, Chu i Qi. El primer d’ells, Qin, situat al nord-oest del país i amb Xianyang, a la vorera del riu Groc, com a capital, estava governat pel rei Qin Shi Huang, qui, amb l’ajuda del seu exèrcit ( moldejat amb fang per descansar a Xian, una de les més importants i famoses troballes arqueològiques), comença una expansió territorial que va finalitzar amb la conquesta dels set regnes. Així , el gobern, la llengua i la moneda d’ús quedaren centralitzats.

La història se’ns presenta com una llegenda del emperador Qin Shi Huang. Aquest, viu reclòs al seu palau, davant el temor que tres perillosos guerrers; “ Espasa trencada, Neu i Cel”, volen matar-lo per tornar el antic ordre. L’emperador ofereix una gran recompensa per a qui els guanye, i així tots els caçadors de fortunes s’afanyen per aconseguir el botí. Un dia, un estrany guerrer, “ Sense nom”, es presenta al palau amb les armes dels enemics del rei, i afirma haver-los matat als tres en combat. A partir d’ací sorgeixen diverses versions del que ha ocorregut que conformen l’argument de la pel·lícula.


Com el seu nom indica, Hero, la llegenda de la pel·lícula és comparable als nostres mites més clàssics, se’ns parla d’amor, sacrifici, honor,etc. La perspectiva utilitzada és diferent, ja que els protagonistes tenen més compassió i noblesa en la lluita que els personatges, per exemple de la mitologia grega.

Durant la pel·lícula, no sabem quins personatge són els bons i quins els roins, a més a més que tampoc sabem ben bé el que passa i si el que veiem és cert o inventat.


Les meravelloses baralles amb les espases, que la doten de fantasia i il·lusió, ens recorden altres grans pel·lícules com Tigre y Dragón. En ella, també es dona gran importància a la relació que hi ha entre l’art de l’escriptura i l’art l’espasa.

Els continus canvis de color ( diferents colors a les túniques dels personatges i dels espais), de llum i de moviments, fan que l’espectador quede impressionat i embaucat pel film. A més a més, els canvis de colors de les túniques dels personatges poden estar relacionats amb les diverses versions de l’argument. És a dir, tenen a veure i volen remarcar la idea o causa de cada acció o esdeveniment. ( Roig= passió , verd= esperança, blanc= amor pur, groc = enveja, mentida, blau= sacrifici.)

Pel que fa als actors, cal assenyalar que són actors molt coneguts tant al cine xinès com al nordamericà. “Sense nom” està protagonizat per Jet Li, i “ Espasa trencada i Neu” per Tony Leung i Maggie Cheung. La tercera en discòrdia a la història,Lluna,es interpretada per Zhang Ziyi, un altra actriu oriental molt coneguda.

Com a conclusió, dir que és una pel·lícula diferent a les estem acostumats a veure però fascinant i ben feta. El ritme, tan diferent al de les típiques, ha fet que aquest film done la sensació de ser un poc pesat i llarg.

VIVIM EN UNA GRAN MENTIDA O LA MENTIDA VIU EN NOSALTRES??

* Per una equivocació aquesta entrada la vaig posar a un apartat de comentaris i no d'entrades. Ara vols la presente com a entrada perqué sé que en l'apartat de comentaris passarà d'esapercebuda.

Després d'haver estar pensant amb quin tema començar el bloc, avui 3 de Novembre en acabar de llegir l'article de Christian Salmon, "Vivimos en la gran mentida",i el de Javier Marías, "Todos presa de las ficciones", m'he decidit a escriure.

Els dos articles m'han fet reflexionar i plantejar-me dues qüestions: estem permitint, com si estiguerem en off o en coma, la manipulació i control de les nostres vides per part dels polítics i la societat en general? O ,és que estic equivocada i nosaltres mateixos també participem en aquesta realitat de mentira?

La veritat és que no sé que pensar ben bé, si decantar-me per una o altra qüestió. Però, si algú em preguntés, diría que hi participem i permitim la mentida que es crea de la realitat en la que vivim.Algú podría demanar-me un bon raonament d'aquesta contestació i crec que el tinc. Podríem dir que deixem que ens manipulen i ens controlen la nostra opinió , al mateix temps, que nosaltres ho fem amb els altres de continuu.

M'agradaría que algú em donarà la seva opinió arrel del tema, ja que aquesta és la meva opinió i com a ésser humà puc estar equivocant-me.

Moltes gràcies

3 de noviembre de 2008 4:01


Abans que algú comenti la meva entrada, voldria fer un aclariment per completar-la.Amb el que he exposat, vull deixar clar que part de la nostra vida i realitat es troba en un cercle viciós on la mentida no sols es creada pels altres (polítics, medis de comunicació...),sinó també per nosaltres.

És a dir, en moltes situacions tots mentim per traure beneficis, ja siguen socials, personals, econòmics,etc.I és per aquest motiu que pense, que no sols vivim en una mentida, sinó que també ella viu en nosaltres.

M'agradaría que aquesta afirmació no portarà ningú a pensaments extrems, ja que no estic diguent que la nostra vida sols es fonamente en mentires, sinó que molts aspectes de la mateixa sí que ho estan.

3 de noviembre de 2008 8:53

AIRE NEGRE

El primer llibre que he llegit ha sigut Aire Negre , d’ Agustí Fernàndez Paz. He elegit aquest llibre perquè l’any passat vaig llegir un altre d’aquest autor que em va agradar molt, nomenat Passadissos d’Ombra .Abans d’entrar a comentar-lo m’agradaria donar una breu referència sobre l’autor .

AGUSTÍN FERNÁNDEZ PAZ

Agustín Fernández Paz va nàixer el 29 de maig de 1947 en Vilalba (Lugo). És perit industrial mecànic, mestre d'ensenyament primari, llicenciat en Ciències de l'Educació i diplomat en Llengua Gallega
En l'any 2001, els ajuntaments de la Terra Chá li van dedicar el Dia de les Lletres Chairegues. En el 2004, va rebre el Premi Irmandade del Llibre, otorgat per la Federació de Llibreters, al millor autor de l'any 2003.

En l'actualitat és professor d'ensenyament secundari (Llengua i Literatura Gallegues) en l'IES “Os Rosais 2", de Vigo. Pertany als col·lectius pedagògics Avantar i Nova Escola Galega, dels quals va ser cofundador. També és crític de literatura infantil i juvenil i de còmics; i codirigeix la col·lecció "Merlín" de Edicións Xerais.


Les seues obres més destacades són:

Cartes d’hivern (Premi Ranyolas de l’any 1995 al millor llibre editat. Finalista del Premi Protagonista Jove en 1998)

Les flors radioactives (Premi Merlín de Literatura Infantil, 1989)

Aire negre (Llista d’Honor del IBBY en l’any 2001. Inclós en The White Ravens 2001 de la Internationale Jugenbibliotehk de Munich. L’edició catalana va obtindre el Premi Protagonista Jove en el 2001)

Un tren carregat de misteris (Premi Lecturas 2003, de GALIX)


AIRE NEGRE

El llibre conta la història de la jove periodista Laura Novo,ingressada a un psiquiàtric per una neurosi, que amb l’ajuda d’un iniciat psiquiatra, Víctor, trobarà que el seu estat ha estat provocat per una llegenda o superstició.

Al llarg de la història i en totes les civilitzacions, en algunes més que en altres,han existit i han tingut importància els mites,les llegendes i les supersticions ( bruixes, dimonis, llops, l’home del sac, aparicions de Fàtima, ovnis....). Creences que han generat la por, l’angoixa, el sofriment i, en determinades societats, enfermetats i realitats virtuals o imaginaries.
A dia de hui, l’existència d’aquestes creences en algunes societats és molt ferma i sense anar molt lluny, nosaltres mateixa podem afirmar que alguna volta ens hem vist contagiats per açò.

Però, el fonamental seria reflexionar en relació a dos qüestions : És possible que la ment tinga tant poder per fer creure’ns altres realitats i a voltes fer caure’ns en una malaltia mental? O pel contrari, aquestes realitats paral·leles, fonamentades en llegendes i supersticions, són reals??

La resposta per a molts i per a nosaltres sería que la ment és la que ho provoca, però per a molts queda un petit dubte: és possible que hi haja un altra realitat que s’ignora o no es vol veure pel nostre bé? Per què??

M’agradaria que algú donarà la seva opinió arrel d’aquesta reflexió que propose. Gràcies per llegir l’entrada, espere les vostres opinions.

En educació, cap arrere com els carrancs...

Un altra volta el nostre sistema educatiu ha fet malbé l'ensenyament i en aquest cas li ha tocat a l'ensenyament dels idiomes. El nou pla que aquest any s'ha posat en marxa a totes les escoles d'idiomes de la Comunitat Valenciana ha sigut el detonant.

Abans, la duració de l'ensenyament d'un idioma, és a dir la consecució del nivell superior, era d'uns cinc anys. Constava dels següents cursos i nivells

- Primer i Segon ( Nivell Bàsic)
- Tercer ( Nivell Intermedi)
- Quart i quint ( Nivell Superior)



Ara amb el nou pla s'ha allargat un any més aquest període en tots els idiomes per a facilitar la equiparació dels títols i la inserció dels treballadors en els països europeus:

- Nivell Bàsic ú i dos
- Nivell intermedi ú i dos
- Nivell superior ú i dos


Però, aquesta modificació ,mal defesa pel nostre ministeri d'educació davant els altres països europeus ,ha produit que els estudiants d'idiomes hajen perdut nivell en els títols. És a dir, abans quan ú acabava el nivell superior se li donava un títol amb un nivell de C1 i, avui aquest nivell ha baixat a un B1.

Per a molta gent açó pot ser una aspecte insignificant, però per a un estudiant d'idiomes és una mala passada. Significa la pèrdua de nivellatge per poder anar a treballar o estudiar a la resta dels països europeus. I , a més a més , la consecució del nivell C1 per part d'un estudiant, si es vol obtindre, deurà ser a escoles privades on el pagament del mateix és elevat.

Benvinguts a tots i a totes.