AIRE NEGRE

El primer llibre que he llegit ha sigut Aire Negre , d’ Agustí Fernàndez Paz. He elegit aquest llibre perquè l’any passat vaig llegir un altre d’aquest autor que em va agradar molt, nomenat Passadissos d’Ombra .Abans d’entrar a comentar-lo m’agradaria donar una breu referència sobre l’autor .

AGUSTÍN FERNÁNDEZ PAZ

Agustín Fernández Paz va nàixer el 29 de maig de 1947 en Vilalba (Lugo). És perit industrial mecànic, mestre d'ensenyament primari, llicenciat en Ciències de l'Educació i diplomat en Llengua Gallega
En l'any 2001, els ajuntaments de la Terra Chá li van dedicar el Dia de les Lletres Chairegues. En el 2004, va rebre el Premi Irmandade del Llibre, otorgat per la Federació de Llibreters, al millor autor de l'any 2003.

En l'actualitat és professor d'ensenyament secundari (Llengua i Literatura Gallegues) en l'IES “Os Rosais 2", de Vigo. Pertany als col·lectius pedagògics Avantar i Nova Escola Galega, dels quals va ser cofundador. També és crític de literatura infantil i juvenil i de còmics; i codirigeix la col·lecció "Merlín" de Edicións Xerais.


Les seues obres més destacades són:

Cartes d’hivern (Premi Ranyolas de l’any 1995 al millor llibre editat. Finalista del Premi Protagonista Jove en 1998)

Les flors radioactives (Premi Merlín de Literatura Infantil, 1989)

Aire negre (Llista d’Honor del IBBY en l’any 2001. Inclós en The White Ravens 2001 de la Internationale Jugenbibliotehk de Munich. L’edició catalana va obtindre el Premi Protagonista Jove en el 2001)

Un tren carregat de misteris (Premi Lecturas 2003, de GALIX)


AIRE NEGRE

El llibre conta la història de la jove periodista Laura Novo,ingressada a un psiquiàtric per una neurosi, que amb l’ajuda d’un iniciat psiquiatra, Víctor, trobarà que el seu estat ha estat provocat per una llegenda o superstició.

Al llarg de la història i en totes les civilitzacions, en algunes més que en altres,han existit i han tingut importància els mites,les llegendes i les supersticions ( bruixes, dimonis, llops, l’home del sac, aparicions de Fàtima, ovnis....). Creences que han generat la por, l’angoixa, el sofriment i, en determinades societats, enfermetats i realitats virtuals o imaginaries.
A dia de hui, l’existència d’aquestes creences en algunes societats és molt ferma i sense anar molt lluny, nosaltres mateixa podem afirmar que alguna volta ens hem vist contagiats per açò.

Però, el fonamental seria reflexionar en relació a dos qüestions : És possible que la ment tinga tant poder per fer creure’ns altres realitats i a voltes fer caure’ns en una malaltia mental? O pel contrari, aquestes realitats paral·leles, fonamentades en llegendes i supersticions, són reals??

La resposta per a molts i per a nosaltres sería que la ment és la que ho provoca, però per a molts queda un petit dubte: és possible que hi haja un altra realitat que s’ignora o no es vol veure pel nostre bé? Per què??

M’agradaria que algú donarà la seva opinió arrel d’aquesta reflexió que propose. Gràcies per llegir l’entrada, espere les vostres opinions.