EL LLIBRE DE LES BRANDÀLIES

Àngels Gregori

Àngels Gregori va nàixer a Oliva ( La Safor) el 14 de Gener de l’any 1985 i va estudiar Teoria de la Literatura a Barcelona, on també resideix.

Aquesta poeta es va donar a conèixer en el món de la literatura amb Bambolines, llibre que va merèixer el Premi Amadeu Oller, per a joves poetes inèdits l’any 2003. Ha estat inclosa en diverses antologies poètiques, com Los versos de los acróbatas (Mèxic, 2005) o Joves Poetes Catalans (València, 2004).

Actualment participa en festivals de poesia de diferents territoris, organitza cicles poètics i el Festival de Poesia d’Oliva.

Encara que és una poetessa molt jove, ja ha rebut uns quants premis d’entre els que vull destacar:

- Premi Amadeu Oller, per a joves poetes inèdits l’any 2003 amb l’obra Bambolines.
- El XLV Premi de Poesia Ausiàs March ( 2007) amb l’obra El Llibre de les Brandàlies.

Els seus referents en l'univers de la poesia comencen per Francisco Brines,que a part d'un gran poeta és per a ella un bon amic, passant per Pablo Neruda, Baudelaire i Rimbaud.

Molts altres escriptors l’han elogiada, com per exemple l'escriptor Josep Piera, que va dir d'ella que és una “gran poetessa jove" i va remarcar que s'havia quedat admirat per les imatges que utilitzava i la desvergonya lírica que emana de la joventut. "És una poesia que arriba. Joves com Àngels Gregori saben el que és la poesia". El seu estil, segons l'expert, és atrevit, valent, modern, amb una gran frescor i ingenuïtat. "És una veu nova i per això hem apostat per ella. És un llibre rodó que conta amb poemes breus, llargs, etcètera. A més, demostra que posseeix diversos registres".


El llibre de les Brandàlies

Aquest llibre és un poemari que està ple de sentiments d'ànsia, nostàlgia i dolor del trànsit de l’adolescencia cap a la maduresa a través de dues geografíes: Barcelona, on ara resideix l’autora pels seus estudis , així com les sensacions que recorda d'Oliva, el poble on ella va nàixer. L’autora a través de la poesia expressa de manera admirable les diferències geogràfiques: la quotidianitat del poble contra l'efervescència i la soledat de la gran ciutat.

La gran majoria dels poemes del llibre contenen un sentiment de pèrdua i de fugacitat del temps. Hi ha un sentir de nostàlgia que embolica a la creadora en moltes ocasions i, a més a més, el llibre ofereix molta biografía d’ella , on clarament es distingeix la veu d'una dona jove.

A molts de nosaltres, i jo la primera, ens ha passat el mateix. Hem anat a un altre poble o ciutat per estudiar o treballar, i també ens hem sentit sols i immersos en un món estressant que no té fre i en el que trobes a faltar el teu poble, la teua família, els amics, les costums i rutines diaries,etc. En el llibre queda plasmat el sentir de part de la joventut que hui en dia es troba en la mateixa situació.

Pel que fa al nom del llibre,El llibre de les Brandàlies, l’autora el va inventar per a designar una mica que no té significat. Per a aquesta poetessa, “el poeta es pot permetre el luxe d'inventar, posar el títol a un llibre encara que no signifique gens, cosa que molts poetes han fet".

*El llibre el vaig elegir a la biblioteca del meu poble, Gandía. Va ser a la setmana literària en valencià que la regidoria de cultura i les diverses biblioteques municipals havien organitzat. Vaig fer una primera ullada i me`l vaig endur de seguida.
Mentre llegia l’obra, va haver dos dels poemes que em van impactar. Aquests plasmaven alguns dels sentiments que jo alguna volta havia tingut , i em sentia reflectida en ells. Són: “Ciutats” i “ Seguiré complint anys”.

CIUTATS

Si dic ciutats,
diré Londres i Berlín, Verona i París,
i dire Gandia i Cannes i Buenos Aires.
diré Nàpols i Budapest, Praga i Istambul,
i diré l´agost a Cadaqués i un octubre a la Toscana.
Si dic ciutats,
diré un amor en cada cantonada,
diré un record que no vol despenjar-se,
diré places i sols en diferents cels
i nits d´estiu que s´escapen pels vidres de la finestra.
Si dic ciutats,
diré els llocs on m´han de buscar
si em perd i coste de trobar.
Si dic ciutats comprendràs que,
Algunes voltes, fugir
també vol dir no voler-se´n anar.

I Italia és una dona.


Seguiré complint anys

Seguiré complint anys
com qui demana una copa
i la pren ben de pressa,
perquè sé que el temps
igual que el gel,
es fondrà aviat.
I si tinc la pell verda
és perquè,
com la fruita collida d’hora
encara estic un poc tendra.

HERO (de Zhang Yimou)

Cada volta és més evident que la moda del cine oriental no és una moda breu, sinó un procés d’exportació i aproximació de la cultura i mentalitat oriental a la occidental.

La curiositat que suposa la cinematografia oriental ve donada per la fascinació, la bellesa i el misteri que inspira una cultura tan desconeguda, ja que el espectador occidental no pot entendre moltes voltes el context de les històries o la forma d’actuar dels personatges. Tot açò es contraresta amb les bellíssimes imatges que se’ns mostren, quedant alguns enigmes del argument en un segon pla. A més a més, a poc a poc el públic va interessant-se per la cultura oriental ( geisha, samuràis, bushido..)

Hero, conta la llegenda popular de la creació i unificació de Xina per mig d’una sèrie de lluites d’espases i una romàntica història d’amor a tres bandes. El director utilitza aquest tipus de gènere per captar l’atenció del públic occidental.

La història ens situa en el naixement de Xina com a nació. En aquells moments el país asiàtic no existia com a tal, sent un gran territori ocupat per set regnes: Qin, Han, Zhao, Yan, Wei, Chu i Qi. El primer d’ells, Qin, situat al nord-oest del país i amb Xianyang, a la vorera del riu Groc, com a capital, estava governat pel rei Qin Shi Huang, qui, amb l’ajuda del seu exèrcit ( moldejat amb fang per descansar a Xian, una de les més importants i famoses troballes arqueològiques), comença una expansió territorial que va finalitzar amb la conquesta dels set regnes. Així , el gobern, la llengua i la moneda d’ús quedaren centralitzats.

La història se’ns presenta com una llegenda del emperador Qin Shi Huang. Aquest, viu reclòs al seu palau, davant el temor que tres perillosos guerrers; “ Espasa trencada, Neu i Cel”, volen matar-lo per tornar el antic ordre. L’emperador ofereix una gran recompensa per a qui els guanye, i així tots els caçadors de fortunes s’afanyen per aconseguir el botí. Un dia, un estrany guerrer, “ Sense nom”, es presenta al palau amb les armes dels enemics del rei, i afirma haver-los matat als tres en combat. A partir d’ací sorgeixen diverses versions del que ha ocorregut que conformen l’argument de la pel·lícula.


Com el seu nom indica, Hero, la llegenda de la pel·lícula és comparable als nostres mites més clàssics, se’ns parla d’amor, sacrifici, honor,etc. La perspectiva utilitzada és diferent, ja que els protagonistes tenen més compassió i noblesa en la lluita que els personatges, per exemple de la mitologia grega.

Durant la pel·lícula, no sabem quins personatge són els bons i quins els roins, a més a més que tampoc sabem ben bé el que passa i si el que veiem és cert o inventat.


Les meravelloses baralles amb les espases, que la doten de fantasia i il·lusió, ens recorden altres grans pel·lícules com Tigre y Dragón. En ella, també es dona gran importància a la relació que hi ha entre l’art de l’escriptura i l’art l’espasa.

Els continus canvis de color ( diferents colors a les túniques dels personatges i dels espais), de llum i de moviments, fan que l’espectador quede impressionat i embaucat pel film. A més a més, els canvis de colors de les túniques dels personatges poden estar relacionats amb les diverses versions de l’argument. És a dir, tenen a veure i volen remarcar la idea o causa de cada acció o esdeveniment. ( Roig= passió , verd= esperança, blanc= amor pur, groc = enveja, mentida, blau= sacrifici.)

Pel que fa als actors, cal assenyalar que són actors molt coneguts tant al cine xinès com al nordamericà. “Sense nom” està protagonizat per Jet Li, i “ Espasa trencada i Neu” per Tony Leung i Maggie Cheung. La tercera en discòrdia a la història,Lluna,es interpretada per Zhang Ziyi, un altra actriu oriental molt coneguda.

Com a conclusió, dir que és una pel·lícula diferent a les estem acostumats a veure però fascinant i ben feta. El ritme, tan diferent al de les típiques, ha fet que aquest film done la sensació de ser un poc pesat i llarg.