EL LLIBRE DE LES BRANDÀLIES

Àngels Gregori

Àngels Gregori va nàixer a Oliva ( La Safor) el 14 de Gener de l’any 1985 i va estudiar Teoria de la Literatura a Barcelona, on també resideix.

Aquesta poeta es va donar a conèixer en el món de la literatura amb Bambolines, llibre que va merèixer el Premi Amadeu Oller, per a joves poetes inèdits l’any 2003. Ha estat inclosa en diverses antologies poètiques, com Los versos de los acróbatas (Mèxic, 2005) o Joves Poetes Catalans (València, 2004).

Actualment participa en festivals de poesia de diferents territoris, organitza cicles poètics i el Festival de Poesia d’Oliva.

Encara que és una poetessa molt jove, ja ha rebut uns quants premis d’entre els que vull destacar:

- Premi Amadeu Oller, per a joves poetes inèdits l’any 2003 amb l’obra Bambolines.
- El XLV Premi de Poesia Ausiàs March ( 2007) amb l’obra El Llibre de les Brandàlies.

Els seus referents en l'univers de la poesia comencen per Francisco Brines,que a part d'un gran poeta és per a ella un bon amic, passant per Pablo Neruda, Baudelaire i Rimbaud.

Molts altres escriptors l’han elogiada, com per exemple l'escriptor Josep Piera, que va dir d'ella que és una “gran poetessa jove" i va remarcar que s'havia quedat admirat per les imatges que utilitzava i la desvergonya lírica que emana de la joventut. "És una poesia que arriba. Joves com Àngels Gregori saben el que és la poesia". El seu estil, segons l'expert, és atrevit, valent, modern, amb una gran frescor i ingenuïtat. "És una veu nova i per això hem apostat per ella. És un llibre rodó que conta amb poemes breus, llargs, etcètera. A més, demostra que posseeix diversos registres".


El llibre de les Brandàlies

Aquest llibre és un poemari que està ple de sentiments d'ànsia, nostàlgia i dolor del trànsit de l’adolescencia cap a la maduresa a través de dues geografíes: Barcelona, on ara resideix l’autora pels seus estudis , així com les sensacions que recorda d'Oliva, el poble on ella va nàixer. L’autora a través de la poesia expressa de manera admirable les diferències geogràfiques: la quotidianitat del poble contra l'efervescència i la soledat de la gran ciutat.

La gran majoria dels poemes del llibre contenen un sentiment de pèrdua i de fugacitat del temps. Hi ha un sentir de nostàlgia que embolica a la creadora en moltes ocasions i, a més a més, el llibre ofereix molta biografía d’ella , on clarament es distingeix la veu d'una dona jove.

A molts de nosaltres, i jo la primera, ens ha passat el mateix. Hem anat a un altre poble o ciutat per estudiar o treballar, i també ens hem sentit sols i immersos en un món estressant que no té fre i en el que trobes a faltar el teu poble, la teua família, els amics, les costums i rutines diaries,etc. En el llibre queda plasmat el sentir de part de la joventut que hui en dia es troba en la mateixa situació.

Pel que fa al nom del llibre,El llibre de les Brandàlies, l’autora el va inventar per a designar una mica que no té significat. Per a aquesta poetessa, “el poeta es pot permetre el luxe d'inventar, posar el títol a un llibre encara que no signifique gens, cosa que molts poetes han fet".

*El llibre el vaig elegir a la biblioteca del meu poble, Gandía. Va ser a la setmana literària en valencià que la regidoria de cultura i les diverses biblioteques municipals havien organitzat. Vaig fer una primera ullada i me`l vaig endur de seguida.
Mentre llegia l’obra, va haver dos dels poemes que em van impactar. Aquests plasmaven alguns dels sentiments que jo alguna volta havia tingut , i em sentia reflectida en ells. Són: “Ciutats” i “ Seguiré complint anys”.

CIUTATS

Si dic ciutats,
diré Londres i Berlín, Verona i París,
i dire Gandia i Cannes i Buenos Aires.
diré Nàpols i Budapest, Praga i Istambul,
i diré l´agost a Cadaqués i un octubre a la Toscana.
Si dic ciutats,
diré un amor en cada cantonada,
diré un record que no vol despenjar-se,
diré places i sols en diferents cels
i nits d´estiu que s´escapen pels vidres de la finestra.
Si dic ciutats,
diré els llocs on m´han de buscar
si em perd i coste de trobar.
Si dic ciutats comprendràs que,
Algunes voltes, fugir
també vol dir no voler-se´n anar.

I Italia és una dona.


Seguiré complint anys

Seguiré complint anys
com qui demana una copa
i la pren ben de pressa,
perquè sé que el temps
igual que el gel,
es fondrà aviat.
I si tinc la pell verda
és perquè,
com la fruita collida d’hora
encara estic un poc tendra.