SIN PERDÓN

Direcció: Clint Eastwood
Actors: Clint Eastwood, Gene Hackman, Morgan Freeman, Richard Harris, James Woolvet, Saul Rubinek.
País: Estats Units
Gènere: Western
Duració: 132 minuts

Sense Perdó, significa literalment en català “ La cosa que no ha sigut perdonada” i és també coneguda com “ Els imperdonables” a Argentina i Veneçuela; a Espanya es coneguda com “ Sense Perdó”. Aquesta pel·lícula és un western dirigit per Clint Eastwood l’any 1992, i ha estat guanyadora de quatre premis Oscar, entre ells els de millor pel·lícula i millor director.

La pel·lícula relata la història de William Munny, interpretat per Clint Eastwood; un pistoler vell, enviudat i acabat, que té moltes dificultats per mantindre la família que li queda després de la mort de la seva dona, dos fills.

William Munny (Clint Eastwood), retirat de la seva antiga vida de caçador de recompenses, accepta la oportunitat de tornar a la mateixa per última volta amb la intenció de traure endavant els seus dos fills. En aquest treball estarà acompanyat per un vell amic i soci (Morgan Freeman com a “Ned Logan”), i un jove inexpert ( James Woolvelt com a “Scholfield Kid”).El treball consisteix en matar a dos homes que li marcaren la cara a una jove prostituta del poble de Big Wiskey. Però,ells no compten amb el sheriff que hi ha al poble ,anomenat Little Bill Dadggett ( Gene Hackman), que abusa de la seva autoritat i té la missió d’acabar amb la violència dels forasters amb armes. Bill, a més a més, controla al grup de prostitutes i manté baix el seu control tot el poble.

Com totes les genials obres, el seu missatge és quasi inesgotable i ens ofereix un gran fluix d’idees i missatges cada cop que la veus.

En la pel·lícula ocorren i es diuen moltes coses, i resulta difícil limitar-se a uns quants detalls i no comentar les permanents sugerències que fa el director durant tota l’acció. En “ Sense Perdó” està tot el cine del Oest adaptat i evolucionat per a l’espectador dels anys 90. No falta res, però s’ha prescindit de tot allò fals que apareixia al cine de vaquers, de bons i roïns: la llei i el orde es defensen baix l’autoritat indiscutible d’un sheriff autoritari i controlador, al mateix temps és un ex pistoler, que no dubta a disparar a qui siga per mantindre l’ordre i el control del poble que li paga.


Per fer un petit resum d’aquells coses de les que parla el film, podríem dir que ho fa de: de la fealtat de la violència i la mort, que no hi ha res poètic ni heroic en ella; de la impossibilitat d’escapar del passat , de la brutal injustícia,etc. També, ens mostra el que fa la necessitat dels diners , el penediment i el que fan les ganes de formar part d’un grup social.
En el film, les prostitutes no són les típiques joves grosses i tontes dels saloons de les pel·lícules de western. Són intel·ligents i atractives, saben el que fan allí i quin és el seu estatus: són mercancía ,però no consentixen allò que va més enllà del que la seva dignitat permet. Elles són les que han posat la recompensa per aquells dos homes que varen ferir una d’elles. Demanen un càstig exemplar, la mort de l’agressor i del seu acompanyant. Quan no la tenen, la busquen per altres mitjans. Són objectes de compravenda (propietats de l’amo del bar), però elles no permeten que se les compare amb els animals,. Elles l’únic que volen és venjança.

Un altre personatge per destacar és “ English Bob” (Richard Harris), un pistoler de origen anglès que opina amb menyspreu sobre l’ordre republicà dels Estats Units. Fa una comparança amb la monarquia britànica. Arriba al poble acompanyat d’un biògraf i muntat a un tren, la qual cosa és prou cridanera, ja que als westerns els foragits sempre arriben muntats a cavall. A més a més, el fet de que porte un biògraf, també és una innovació. Se’ns vol donar a entendre que les històries dels foragits es converteixen en obres narratives. Tota la grandesa de “English Bob”, contada per ell al seu biògraf, , es desfa front al nou ordre imposat per Big Wiskey.

Al film, queda clar que han passat els anys èpics dels pobles fronterers on la violència i el menyspreu per la vida humana era la norma, i la llei i l’ordre eren les grans ausents.

Tots els altres personatges de “ Sense Perdó” tampoc s’excedeixen en els seus papers. L’amo del saloon, els ajudants del sheriff, la gent del bar ; cadascú es queda al seu lloc, en unes accions i imatges que res sobra i res falta.

Per altra banda, cal remarcar que el muntatge va mostrant magistralment la història de William Munny: la seva misèria com a granjer, la seva devoció cap a sa dona morta, la temptació pels diners fàcils i necessaris, les males passades que juguen els anys.... El film, que no decau en cap moment, segueix un crescendo ininterromput de la història.

Pel que fa als escenaris, cal dir que la seva reconstrucció és perfecta. Imatge a imatge hi podem veure com es recrea, perfectament aconseguit , l’ambient històric del passat americà.

Com a conclusió, dir que m’ha agradat més del que m’esperava. A mi els westerns mai m’han agradat, però aquest ha sigut diferent. Des del principi de la pel·lícula m’he quedat enganxada: les imatges, els sorolls, la història, la caracterització dels personatges,etc. Crec que aquest film, encara que passen molts anys i al cap d’ells la tornem a veure, mantindria el seu atractiu i, ens faria veure i reflexionar noves coses i idees